Programació en el Fitness

El dia 21 de Març també ens va visitar na Belén Cuenca per parlar-nos sobre la programació en el Fitness.

Va dir que el fitness evoluciona anualment i que  s’ha de ser molt flexible perquè el públic és molt rotatori, per exemple:

-          En el cas del tècnic/a, el procés de programació més important és el diagnòstic inicial, per la aleatorietat del tipus del públic. A més, la fase de criteris i activitats d’avaluació s’ha d’emmascarar.

-          En el cas de l’entrenador/a personal. La temporalització és la fase més complicada per tema de disponibilitat horària del client, dels principis d’entrenament, de quadrar la lògica operativa amb els objectius.

-          En el cas del coordinador/a, el pla estratègic de l’empresa i l’anàlisi dels productes ho decideix el gerent. Les fases de la programació canvien:

Programa Operatiu Anual
Projecte
Recursos financers
ESTABLIR ACCIONS
Establir productes
Cronograma (temporització )

Per una altra banda, ens ensenya la realitat del sector:

-          Increment 21% del IVA, pèrdua de clients

-          Low Cost, pal·lia la crisi, però amb menys serveis personals
-          Preferència a classe col·lectives
-          Importància de l’atenció al client

Actualment, obren centres, “estudis boutique” amb increment de la qualitat del servei, incrementa la quota amb diferent modalitat de pagament. El pagament es fa per ús, per a classes específiques.

Els principals motius de baixa són; el tema econòmic, manca de temps i desmotivació.
Aquests resultats es donen any rere any.

Es vol potenciar la incrementació de la retenció de clients mitjançant:

-          Interacció amb personal tècnic

-          Programació relacionada amb els objectius

-          Assoliment d’objectius

 

Programació en l'alt rendiment

El dia 21 de Març van visitar-nos l'Eric Roqueta i en Dani Fernández per parlar-nos sobre la programació en l'alt rendiment esportiu, concretament en el FCB d'handbol.

Ens van fer una primera reflexió que deia: tot és vàlid, s’ha de ser flexible. La realitat és una altra, el diagnòstic és la base.

Ens van ensenyar les seves fases del procés d’entrenament:

1.       Anàlisi de l’esport. Coneixement i estudi: temps de joc, sistemes energètics implicats, epidemiologia lesional, manifestacions físiques, ritmes, temps efectiu, distàncies recorregudes.. etc.

2.       Diagnòstic de l’entorn i el nivell de forma: com juguem, model tàctic, anàlisi dels jugadors, staff tècnic.. material, instal·lacions..

3.       Objectius com a preparadors físics:

Màx rendiment + mínimes lesions + Guanyar-ho tot

Objectiu de l’equip: guanyar 6 títols (Lliga i Champions els prioritaris)

Objectiu de rendiment:

-          Pretemporada. Establir model de joc, fonamentar els nouvinguts, readaptar jugadors.

-          Competició: minimitzar risc de lesions, mantenir estat en forma, adapatar model de joc setmanalment, guanyar el màxim nombre de partits.

4.       Periodització.

-          3 períodes: Pretemporada (6 setmanes) molta intensitat i volum + Competició (40 setmanes)mateixa intensitat i disminució del volum + Tranistori-regeneratiu.

Tenint en compte la dinámica de càrregues (volum i intensitat) i acumular molta carrega les primeres setmanes.

-          Distribució dels mesocicles (objectius a mig termini) amb competicions.

-          Establir índex de dificultat i determinació de microcicles.

-          Temporalització i distribució de mesocicles amb continguts condicionals

L’estructura més bàsica dels esports col·lectius és el microcicle i es pot dividir en:

-          Recuperació

-          Estimulació

-          Optimització

-          Competició

Programació en les Activitats al Medi Natural - David Castillo

El David Castillo és el màxim responsable del Grup Elements, el qual es dedica a programar activitats d’aventura i risc al medi natural. En aquesta xerrada va posar més ènfasi a explicar-nos exemples sobre la temporada d’esquí i va remarcar tres conceptes claus: equilibri, propulsió i conducció.

En la societat podem trobar diferents comportaments, per tant, ens haurem d’adaptar a les diferents persones. Ens de hem de programar ràpidament, perquè a vegades les activitats o classes són de dues hores, i en aquestes dues hores has de conèixer el comportament del nen o nena, t’has de saber adaptar a ell i has d’aconseguir que el nen sàpiga explicar el que ha fet, per tant, no pots fer coses aleatòries, t’has de saber planificar amb temps per complir amb els objectius o necessitats de cada nen.

Per planificar hem de saber veure, analitzar les característiques del nostre aprenent i del seu entorn. L’observació és el primer pas que hem de tenir em compte per poder fer un bon diagnòstic inicial.

Per realitzar un bon diagnòstic inicial hem de tenir en compte els següents factors:

• Participants
• Tecnologia
• Medi

Programació en la inciciació esportiva- Gabriel Daza

Abans de res, hem de tenir clar quin escenari i quin punt de partida ens trobem per poder començar una programació en la iniciació esportiva:

·        - Punt de partida/ principiants

·        -Objectiu

·        -Clients: nens i adults

·        - Monitors amb un cert grau de formació

Gabi Daza ens va explicar que el més important de la programació en la iniciació es que tots els esports es poden planificar amb un únic model, això ens estalvia temps en un futur però s’ha d’haver realitzat abans correctament i pensant en tots els aspectes essencials. A la llarga els estudiants d’INEFC serem coordinadors que guiarem a un personal i satisfarem a uns clients.

Les fases de la planificació a la iniciació esportiva són les següents:

1.       Analisi inicial: buscar i adjuntar tota la informació de l’entorn.

2.       Disseny

·         Concreció del programa per a la iniciació esportiva:

o   Objectius generals: tenim clar què farem.

o   Definició “prova d’assoliment”: pensar en una jornada final, què els hi agradaria veure als pares dels nens i nenes.

o   Construcció dels nivells: Grau de domini de les habilitats. (estat inicial-estat final). Ex: cinturons de judo, caballets de natació.

• Fixació d’objectius: allà on volem arribar.
• Desplegar els continguts necessaris per atendre cada objectiu.
• Llistar les activitats sobre cada contingut.
• Selecció d’una activitat que sintetitzi millor a totes. Activitat clau (la que farem servir per avaluar).
• Comprovació que l’activitat clau és la via més rapida per assolir el nivell.
• Definir els indicadors d’èxits.

o   Definició estructura estándar: establir microcicles.

o   Temporalització: ordenar tots els continguts en el temps.

3.  Intervenció.

4.  Avaluació i control.

 

És important saber que una programació no sempre és estable, sinò que dins d’un mateix objectiu es poden anar modificant diferents aspectes segons el nivell establert o l’edat dels participants. Llavors és necessari disposar d’una eina tecnològica per poder modificar-ho ràpidament sense haver-ne de fer una altra.

Una manera senzilla de poder fer una avaluació dels objectius i continguts dins d’una programació és fer-ho mitjantçant un full d’excel. En aquesta fulla el Gabi ens va recomenar tenir com a màxim 4 nivells i 6 continguts per sessió.