Programar per a la vida

Avui, també hem tingut la visita d'en Xesco Espar, també professor de la casa i amb nombrosos rols particulars més.

El seu secret més important, és que ho planifica tot, es crea els seus propis mètodes per superar els obstacles i els reptes de la seva vida, sobretot per la seva vida personal.

En Xesco, és un home molt ocupat, amb molta feina, però mai s'oblida del més important de la vida, la família. Així doncs, ens ensenya com planificar-se la vida per tenir temps per a tot:

El principal és ell, qui és ell. Té molts rols; Pare, marit, amic i això ho ha de finançar (els diners que necessita per viure). A més, es distribueix els seus treballs, l'INEFC, de "speaker", de "Mkg online" i d'escriptor.

I ens dóna un consell, distribuir l'agenda en una semana-vista, veure que s'ha de fer en tota la setmana i només dia per dia.
I que si volem aconseguir un objectiu, provem durant 90 dies, aixecar-nos 1h30min abans per aconseguir-lo. L'anomenada regla 90-90-1.

Programar en la recreació i el lleure.

Avui, 8 de Maig de 2017 ens ha visitat en Agustí Boixeda, professor de l'INEFC Barcelona i ex-director de l'INEFC Catalunya.

Ens ha parlat de la Recreació, formes de lleure en les que el moviment i l'exercici físic tenen un paper dominant.
Fa falta progrmar en el lleure? Aquesta pregunta causa una devaluació davant altres manifestacions de l'esport i de l'AF.

Les premisses més importants per a programar en el lleure són:
- No confiar en la improvització.
- Deixar un marge en la improvització programada.
- Preveure tot l'imprevisible.
- Programant, amb apariència de no programat.
- Plantejament de vivència/experiència
- Majoritàriament, a curt o mig termini.

Aspectes claus a tenir en compte:
- Definir objectius més enllà de passar-ho bé.
- Seleccionar continguts, ordenar les tasques i els exercicis
- Aspectes temporals, la durada global, la de cada fase, cada tasca, transicions...

A més, cal tenir en compte:

Els recursos: humans, materials, l'espai o instal·lacions i econòmics.
La comunicació/ informacio: tipus, canals, quantitat...
Avaluació: observació, valoració i opinió dels usuaris
Estratègies de dinamització:
- Més directa: menys motivant, més garantia
- Menys directa: més motivant, menys garantia

Un bon escritor sobre la recreació i el lleure és en Manuel Cuenca Cabeza.

ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES

Última fase del procés de programació.
Ha d'incloure:
- Metodologia emprada, estils d'ensenyament i la justifiació.
- Aspectes de gestió i organització de les sessions.
- Disseny d'una sessió exemple.

TEMPORALITZACIÓ

ACTIVITATS I CRITERIS D'AVALUACIÓ

Per poder avaluar una programació s'han de plantejar activitats d'avaluació amb el seu propi instrument d'avaluació.
S'ha de proposar una activitat avaluativa inicial, una formativa i una final. A més, s'ha de crear un instrument d'avaluació per als objectius.

CONTINGUTS I ACTIVITATS ENSENYAMENT-APRENENTATGE

CONTINGUTS
Cinquè pas del procés de programació.
També tenen uns criteris de redacció:

- S'han de redactar amb substantius
- Llistat únic i sense numerar
- Desenvolupar-los al màxim sense arribar a l'activitat.

ACTIVITATS E-A
Apareixen totes les activitats/tasques en un llistat sense numerar, per ordre de realització.
A més, s'ha d'especificar aquelles activitas que es facin servir per avaluar.
També segueixen uns criteris de redacció:
- Substantiu més concret que els procediments + de + la forma d'organitzar-la

OBJECTIUS DIDÀCTICS

Els objectius didàctics s'han de redactar segons uns criteris:

 

- Verb d'acció + Condiconants d'acció (+ criteris d'avaluació)

- Aplicar la regla "SMART" (Specific Measurable Action Realistic Time-limited

 

Qué no s'ha de fer?

 

DIAGNÒSTIC INICIAL

Segona fase del procés de programació.
Consta de quatre parts principals:

- Anàlisi de l'entorn. S'explica el fil conductor, el centre del treball comú, la seva situació interna i externa. El punt on és relacionen les tres Unitats Didàctiques.

- Marc teòric. S'explica tot allò que es vol ensenyar en cada Unitat Didàctica.

- Caracterísitiques dels aprenents. Explicar el tipus de clients, esportistes que haurem d'ensenyar.

- Resum. Explicar justificadament perquè hem escollit aquestes Unitats Didàctiques.

IDEA GLOBAL

La Idea Global d'una Unitat Didàctica és la primera fase del procés de progrmació.
Explica de manera molt breu els elements més importants del treball. És a dir, una introducció del TLE.

Unitats Didàctiques

El nostre treball basat en el funcionament d'un centre de Fitness a Igualada, està dividit en tres Unitats Didàctiques:
- Programació del procés de readaptació.
- Programació de classes dirigides.
- Programació de l'Activitat Física en l'àmbit competitiu.

Cada UD, té les següents fases:
- Idea global
- Diagnòstic inicial
- Objectius
- Continguts
- Activitas d'ensenyament- aprenentatge
- Activitats i criteris d'avaluació
- Temporalització
- Estratègies didàctiques

Conceptes clau de l'assignatura

D'aquesta assignatura cal destacar diversos punts forts que fan que tot funcioni:
- Coneixement pedagògic, social, psicològic, epistemològic i de les condicions contextuals específiques.
- Conèixer els perills de no programar.
- Diferenciar la programació entre l'expert i el novell.

Qué és un TLE?

No sabeu qué és un TLE? Us ho expliquem!
És un 3x1, és a dir, tres Unitats Didàctiques relacionades entre si i que formen un únic treball, compartit.
Cada Unitat Didàctica està formada per una parella i cadascuna de les Unitats està enfocada a un àmbit de l'Activitat Física diferent.
En resum, el treball únic té tres parts (unitats) diferents però que treballen conjuntament amb una finalitat comuna.

Óscar Durán- Aplicació pràctica d’un model de planificació estratègica

Avui, també hem rebut la visita de l'Óscar Durán, membre de l'Ajuntament de l'Hospitalet.
Primer ens ha donat una lliçó de vida, "que cadascú tria com viu, el temps vola."

El seu objectiu era exposar i ensenyar-nos molt resumidament com una ciutat pot planificar el desenvolupament de l’Acitivitat Física dins del seu territori.

Ajuntament d’IGUALADA
Els pasos a seguir:

1.      Situació actual

2.      Definició pla estratègic

Anàlisi

- Variables de l’entorn (consum, urbanisme, economia, cultura, societat...) Sector públic, privat comercial i privat associatiu.
- Mercat
- Àmbits: educatiu, espectacle, rendiment, salut i recreació
- Suficiència o mancança d’instal·lacions
- Métode DAFO

 

Decisió
Concreció

- Missió: promoure Activitat física
- Agents: Organitzacions
- Processos i recursos: objectius (accions)
- Aprenentatge futur

Identificar accions dels objectius: conèixer el mapa estratègic, pensar accions per cada objectiu, prioritzar les accions proposades.

Acció- canvis estructurals per fer front a les noves funcions i tasques (responsable, executor, responsable de convents i concessions, responsable d’instal·lacions, indicador d’avaluació.

Proposta de temporalització de les accions (2000-2014)

3.      Implantació del pla estratègic (2014-2016)

4.      Presentació  

Ajuntament BCN

Pla estratègic fet al 2003, necessitaven el disseny d’eines de seguiment
Es van basar en tres eixos:

-          Ciutat de l’esport, entre les ciutats del món - INTERNACIONAL

-          Centre direccionalment dels sectors econòmics i de coneixement - ECONÒMIC

-          Ciutat que promou la pràctica de l’esport – SOCIAL

Objectius i accions establertes com l’ajuntament d’Igualada. Però, a més es va utilitzar un indicador per avaluar regularment el seu grau d’assoliment, un sistema de tres semàfors en tot el mapa estratègic.
Periòdicament s’avalua la situació de cada indicador respecte uns paràmetres a través d'un Software que facilita la comunicació i seguiment dels indicadors ja que s’actualitzen a temps real.

Carles Zurita - Programació en Educació Física

Avui, 4 d'Abril de 2017 ens ha visitat en Carles Zurita per parlar-nos de la Programació en l'Educació Física.

Ens ha parlat del projecte en què ha participat, conjuntament amb més especialistes. Ens diu que el primer dia de col·legi ensenya als alumnes un vídeo motivacional per generar expectatives.

El projecte, s'anomena "Healthyland".  Dura un curs escolar i s'aplica sobre 189 alumn@s de 2n ESO en quatre centres escolars  (dos públics, un privat i un concertat) de Barcelona per trencar amb les unitats didàctiques tradicionals.

El projecte està dividit en tres parts, tres trimestres:

 

1)      LOG IN

2)      PLAY THE GAME, TIME OVER

3)      JOIN US

El disseny del projecte es va basar en:

-          Reptes

-          Dinàmiques de treball de grup

-          Hàbits saludable

-          Apropar-se al seu món – tecnologia

-          Educació emocional

Els quatre centres utilitzaven Google sites com a punt de trobada

El punt de partida del projecte es basava en els Criteris d’avaluació prescriptiu de 2n d'ESO

-          Valorar FC com a indicador de la I esforç

-          Incrementar nivell individual de condició física per millorar la salut

-          Crear i posar en pràctica una seqüència harmònica de moviment corporal a partir d’un ritme seleccionat.

Però, aquests criteris eren subjectius i no s'acabaven assolint. Per tant, van desglossar els criteris d’avaluació respecte els objectius en 5 reptes de colors:

1.      Aplicar la FC saludable VERDA

2.      Identificar les emocions bàsiques BLANCA

3.      Realitzar un mínim de 30’ AF OR

4.      Menjar fruita al llarg del dia que hi ha EF OR

5.      Presentar en grup un treball de tot l’après NEGRA

6.      Realitzar el test de resistència aeròbica mantenint FC saludable VERDA

7.      Dissenyar una coreografia VERMELLA

8.      Esforçar-se

Per exemple:

VERDA:

-          1. Córrer 2’ alternant i acabar entre 150/170 pp

-          2. Córrer 2’ alternant i acabar entre 150/170 pp, valorat per parelles

-          3. Inventar-se la tasca de R de 2’ a 120/140 pp

-          4. Inventar-se la tasca de R de 2’ a 120/140 pp, valorat pel professor/a

BLANCA: "Com m’he sentit avui?"

-          Autoavaluació de com s’ha sentit l’alumne en cada color.

OR: Treballo a FC saludables al meu temps de lleure

A partir d'aquí, es fa una avaluació dels reptes, un credencial d’aprenentatge classificat en reptes i puntuacions, per nivells. A més, la rúbrica es comparteix amb l’alumnat. I a més a més, una valoració de l’alumnat amb un diari d’entrenament.

Alguns dels resultats obtinguts:

-  99% de l’alumnat afirma haver après a aplicar la FC

-  El més valorat:

TREBALLAR EN GRUP. REALITZAR REPTES DE TEMPS LLIURE, UTILITZAR TIC i IDENTIFICAR EMOCIONS.

Programació en el Fitness

El dia 21 de Març també ens va visitar na Belén Cuenca per parlar-nos sobre la programació en el Fitness.

Va dir que el fitness evoluciona anualment i que  s’ha de ser molt flexible perquè el públic és molt rotatori, per exemple:

-          En el cas del tècnic/a, el procés de programació més important és el diagnòstic inicial, per la aleatorietat del tipus del públic. A més, la fase de criteris i activitats d’avaluació s’ha d’emmascarar.

-          En el cas de l’entrenador/a personal. La temporalització és la fase més complicada per tema de disponibilitat horària del client, dels principis d’entrenament, de quadrar la lògica operativa amb els objectius.

-          En el cas del coordinador/a, el pla estratègic de l’empresa i l’anàlisi dels productes ho decideix el gerent. Les fases de la programació canvien:

Programa Operatiu Anual
Projecte
Recursos financers
ESTABLIR ACCIONS
Establir productes
Cronograma (temporització )

Per una altra banda, ens ensenya la realitat del sector:

-          Increment 21% del IVA, pèrdua de clients

-          Low Cost, pal·lia la crisi, però amb menys serveis personals
-          Preferència a classe col·lectives
-          Importància de l’atenció al client

Actualment, obren centres, “estudis boutique” amb increment de la qualitat del servei, incrementa la quota amb diferent modalitat de pagament. El pagament es fa per ús, per a classes específiques.

Els principals motius de baixa són; el tema econòmic, manca de temps i desmotivació.
Aquests resultats es donen any rere any.

Es vol potenciar la incrementació de la retenció de clients mitjançant:

-          Interacció amb personal tècnic

-          Programació relacionada amb els objectius

-          Assoliment d’objectius

 

Programació en l'alt rendiment

El dia 21 de Març van visitar-nos l'Eric Roqueta i en Dani Fernández per parlar-nos sobre la programació en l'alt rendiment esportiu, concretament en el FCB d'handbol.

Ens van fer una primera reflexió que deia: tot és vàlid, s’ha de ser flexible. La realitat és una altra, el diagnòstic és la base.

Ens van ensenyar les seves fases del procés d’entrenament:

1.       Anàlisi de l’esport. Coneixement i estudi: temps de joc, sistemes energètics implicats, epidemiologia lesional, manifestacions físiques, ritmes, temps efectiu, distàncies recorregudes.. etc.

2.       Diagnòstic de l’entorn i el nivell de forma: com juguem, model tàctic, anàlisi dels jugadors, staff tècnic.. material, instal·lacions..

3.       Objectius com a preparadors físics:

Màx rendiment + mínimes lesions + Guanyar-ho tot

Objectiu de l’equip: guanyar 6 títols (Lliga i Champions els prioritaris)

Objectiu de rendiment:

-          Pretemporada. Establir model de joc, fonamentar els nouvinguts, readaptar jugadors.

-          Competició: minimitzar risc de lesions, mantenir estat en forma, adapatar model de joc setmanalment, guanyar el màxim nombre de partits.

4.       Periodització.

-          3 períodes: Pretemporada (6 setmanes) molta intensitat i volum + Competició (40 setmanes)mateixa intensitat i disminució del volum + Tranistori-regeneratiu.

Tenint en compte la dinámica de càrregues (volum i intensitat) i acumular molta carrega les primeres setmanes.

-          Distribució dels mesocicles (objectius a mig termini) amb competicions.

-          Establir índex de dificultat i determinació de microcicles.

-          Temporalització i distribució de mesocicles amb continguts condicionals

L’estructura més bàsica dels esports col·lectius és el microcicle i es pot dividir en:

-          Recuperació

-          Estimulació

-          Optimització

-          Competició

Programació en les Activitats al Medi Natural - David Castillo

El David Castillo és el màxim responsable del Grup Elements, el qual es dedica a programar activitats d’aventura i risc al medi natural. En aquesta xerrada va posar més ènfasi a explicar-nos exemples sobre la temporada d’esquí i va remarcar tres conceptes claus: equilibri, propulsió i conducció.

En la societat podem trobar diferents comportaments, per tant, ens haurem d’adaptar a les diferents persones. Ens de hem de programar ràpidament, perquè a vegades les activitats o classes són de dues hores, i en aquestes dues hores has de conèixer el comportament del nen o nena, t’has de saber adaptar a ell i has d’aconseguir que el nen sàpiga explicar el que ha fet, per tant, no pots fer coses aleatòries, t’has de saber planificar amb temps per complir amb els objectius o necessitats de cada nen.

Per planificar hem de saber veure, analitzar les característiques del nostre aprenent i del seu entorn. L’observació és el primer pas que hem de tenir em compte per poder fer un bon diagnòstic inicial.

Per realitzar un bon diagnòstic inicial hem de tenir en compte els següents factors:

• Participants
• Tecnologia
• Medi

Programació en la inciciació esportiva- Gabriel Daza

Abans de res, hem de tenir clar quin escenari i quin punt de partida ens trobem per poder començar una programació en la iniciació esportiva:

·        - Punt de partida/ principiants

·        -Objectiu

·        -Clients: nens i adults

·        - Monitors amb un cert grau de formació

Gabi Daza ens va explicar que el més important de la programació en la iniciació es que tots els esports es poden planificar amb un únic model, això ens estalvia temps en un futur però s’ha d’haver realitzat abans correctament i pensant en tots els aspectes essencials. A la llarga els estudiants d’INEFC serem coordinadors que guiarem a un personal i satisfarem a uns clients.

Les fases de la planificació a la iniciació esportiva són les següents:

1.       Analisi inicial: buscar i adjuntar tota la informació de l’entorn.

2.       Disseny

·         Concreció del programa per a la iniciació esportiva:

o   Objectius generals: tenim clar què farem.

o   Definició “prova d’assoliment”: pensar en una jornada final, què els hi agradaria veure als pares dels nens i nenes.

o   Construcció dels nivells: Grau de domini de les habilitats. (estat inicial-estat final). Ex: cinturons de judo, caballets de natació.

• Fixació d’objectius: allà on volem arribar.
• Desplegar els continguts necessaris per atendre cada objectiu.
• Llistar les activitats sobre cada contingut.
• Selecció d’una activitat que sintetitzi millor a totes. Activitat clau (la que farem servir per avaluar).
• Comprovació que l’activitat clau és la via més rapida per assolir el nivell.
• Definir els indicadors d’èxits.

o   Definició estructura estándar: establir microcicles.

o   Temporalització: ordenar tots els continguts en el temps.

3.  Intervenció.

4.  Avaluació i control.

 

És important saber que una programació no sempre és estable, sinò que dins d’un mateix objectiu es poden anar modificant diferents aspectes segons el nivell establert o l’edat dels participants. Llavors és necessari disposar d’una eina tecnològica per poder modificar-ho ràpidament sense haver-ne de fer una altra.

Una manera senzilla de poder fer una avaluació dels objectius i continguts dins d’una programació és fer-ho mitjantçant un full d’excel. En aquesta fulla el Gabi ens va recomenar tenir com a màxim 4 nivells i 6 continguts per sessió.

 

 

 

Evidències normatives sobre la programació com a competència professional

 LLEI 3/2008, de 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport.

Article 3: Els professors d’educació física.

•  La professió de professor o professora d’educació física permet impartir, en els nivells d’ensenyament corresponents, la matèria d’educació física a l’alumnat i fer totes les funcions instrumentals o derivades, com ara planificar, programar, coordinar, dirigir, tutorar i avaluar l’activitat docent en el marc de la legislació bàsica dictada per l’Estat amb aquesta finalitat i per la normativa de la Generalitat de desplegament de les competències que li són pròpies. Així mateix, l’exercici de la professió permet impulsar, planificar, programar, coordinar, dirigir i avaluar les activitats de l’esport escolar que es programin i s’exerceixin en els centres educatius fora de l’horari escolar.

 Article 5: Els entrenadors professionals.

• La professió d’entrenador o entrenadora professional d’un esport determinat permet fer l’entrenament, la selecció, l’assessorament, la planificació, la programació, la direcció, el control, l’avaluació i el seguiment d’esportistes i d’equips, i funcions anàlogues, amb vista a la competició.

Article 6: Els directors esportius.

• La professió de director o directora esportiu permet exercir el conjunt d’activitats professionals relacionades amb la promoció, la direcció, la gestió, la programació, la planificació, la coordinació, el control i la supervisió, i funcions anàlogues, en centres, serveis i establiments esportius, tant de titularitat pública com privada, aplicant els coneixements i les tècniques propis de les ciències de l’esport. Aquesta activitat, que també pot incorporar en alguns casos funcions instrumentals de gestió, no requereix la presència física del director o directora esportiu en l’exercici de les activitats esportives.

https://pleprogramades.wordpress.com/2015/02/17/evidencies-normatives-sobre-la-programacio-com-a-competencia-professional/

QUI SOM?

Som sis noies apasionades de l'esport. Ens descrivim una mica...

• Júlia Quevedo: Berga. 19 anys. Sóc una apasionada de l'atletisme. Des de 5è de primària que en practico. Estudio INEFC a Barcelona, i a part de l'esport m'encanta el món de les xarxes socials!

• Mar Ribera: Igualada. 20 anys. M'encanta practicar tot tipus d'esport. Sóc una persona molt dinàmica i molt ocupada, ja que entreno a dos equips de bàsquet, i , a més a més, sóc jugadora. No paro a casa en tot el dia!

• Anna Ruiz: Torredembarra.19 anys. Des dels 6 anys que jugo a futbol, encara que m'entusiamen tot tipus d'esports, sobretot els nous esports emergents. Estic estudiant el grau de CAFE a Barcelona i, a més a més, sóc entrenadora d'un equip de futbol. M'interesa molt el món de l'anàlisi funcional de l'exercici i de prevenció de lesions. 

• Marina Salanova: Igualada. 21 anys. M'apasiona tot tipus d'esport, però des de ben petita que jugo a futbol. He estudiat el cicle superior d'esports i actualment combino els estudis d'INEFC amb fer de monitora de Hip-Hop.

• Queralt Torradeflot: Berga.19 anys. Actualment estic cursant CAFE a l'INEFC de Barcelona. Amant de l'esport i de tot el que està relacionat amb aquest. Jugadora de futbol des de ben petita i disposada a aprendre tot tipus de coneixements.

• Elisabeth Vives: Barcelona. 19 anys. Practico bàsquet des dels 7 anys i sóc una malalta d'aquest esport tot i que m'agrada provar esports nous i, sobretot, d'aventura. Actualment combino els estudis d'INEFC amb fer d'entrenadora de bàsquet a la meva antiga escola.